In memoriam – Quim Font Anglès.

Aviso, este texto y sus imágenes pueden dañar la sensibilidad de alguno de los lectores, no se aceptaran reclamaciones de ningún tipo, tampoco quejas baratas, absurdas o faltas a la verdad.

Lo he escrito, reescrito, suavizado, alisado, allanado, pulido, moderado y remasterizado, simplemente porqué creo que a él así le hubiera gustado.

Introducció

Els sentiments i les emocions son factors molt presents a les nostres vides, la raó, el pensament i la llògica també. La suma de totes elles representa la nostra forma de fer, de ser, la que ens fa actuar o mostrar-nos indiferents davant les situacions més cuotidianes, a les nostres mans està.

Escriure es una d’elles…

A la vida hi han persones que decideixen fer, d’altres només s’ho miren, alertats esteu sobre les terceres, aquelles que des de el ben mig del ramat malmeten cobards i escudats pel soroll de les esquelles, sense fer, ni desfer, només malmetent.

Feia molt de temps que ho pensava i ho valorava, i potser se si, potser havia de passar quelcom a la meva vida per redactar el primer article de la web en Català.

No vec millor ocasió que estrenar-me amb tu i el teu estimat català.

La ruta dels Pirineus

El diumenge 26 de juliol de 2015 i de mà del Motor Club Salou tornarem a fer la V Ruta dels Pirineus i el IV Memorial Quim Font Anglès, i suposo que molts de vosaltres amics i socis us preguntareu qui era el Quim Font Anglès, doncs som-hi.

I es crec que seria de idiotes convidar-vos a una festa sense explicar-vos de que o per a qui va la festa. Dels pocs o molts que llegireu aquest article penso que alguns vau tenir la oportunitat en menor o major mesura de conéixer bé al Quim.

Rialler, bromista, irònic, diplomàtic, i molt claret a l’hora d’expresar-se en petit comité. Podriem dir que jo també soc rialler, bromista, irònic i bastant claret, si bé, encara he de potenciar molt la parcel·la diplomàtica i de petit comité, però tal i com he començat l’escrit, cadascú es com és, i aquesta es la meva web, bromista, irònica, i clareta, molt clareta.

A ver como lo explico ahora para no joderla.

Antecedents, historia i amics.

En Quim i jo ens vam conéixer al maig o juny de 1997. Ja és curiós que més o menys fós a l’hora que es fundava el Motor Club Salou, ell i jo ens enviavem a la merda al carrer Colon de Salou per motius profesionals que ara no venen al cas, potser al dinar de diumenge ho explico.

Mesos després vaig marxar de Salou i set anys després de fer les amèriques per tot Catalunya tornava a recaure a casa, tocava 2004 quan comprava la Suzuki GSX750F del Dani, la que surt a la foto, i a l’espera de que ningú se m’enfadi poso la mateixa doncs es l’única fotografia que tinc de la Suzu.

El Dani es una de les altres persones que també va conèixer molt bé al Quim, igual que mà germana, o el meu cunyat… I se que a tots ells els hi agradaria estar diumenge a Viella, però de vegades, les circumstancies manen.

L’any 1999 i els cuatre “pájaros” estaven per Mallorca, el Dani, la Nicky, el Quim i la Pili. Déu ni do si em van parlar un i altre d’aquell fantástic viatge a Mallorca. I el culet de la Suzu!

Quim Font Anglès

Com us deia, al 2004 i de la mà de Dani sobretot, vaig tornar a les motos i vaig començar a sortir amb el grup. Un dia qualsevol i per primer cop en set anys concidia amb el Quim en una d’aquestes sortidetes. Ostia, vaig pensar, merda!

Com us podeu imaginar em va reconéixer de seguida com aquell xiquet que anys enrera li havia tocat els pebrots, no ho dubteu, i així m’ho va fer saber de primera, en petit comité però claret. Més endavant vam concidir moltes més vegades, sorprenent-me sempre que rodava amb el seu fill Marc, qui a la vegada tenia la mala costum d’arrancar-me les enganxines a cada curva de Falset, després, li venia la bronca del pare, jajajaja.

En aquella època servidor encara vivia la vida loca, sense gaires problemes ni preocupacions, mentres que el Quim lluitava pel restaurant, per la casa, pel seu Marc i pel marrec del Quim… jeje. I així va començar una relació molt especial entre els dos que va durar fins… Ara? No en tinc cap dubte.

El Motor Club Salou

Jo, que desde l’any 2005 corria pel Motor Club Salou convidat pel meu amic Manolo, si, si, es veritat, em va portar ell al MC. Doncs això, que en aquella època el Manolo m’havia portat cap al Motor Club Salou entusiasma’t, sobretot quan vaig deixar anar els 50 € per fer-me soci… Valeeeeee.

– Ven que te lo pasarás bien, la vamos a liar. – Em deia.

– ¡Ostia! ¿Hacía falta tanto?… Valeeee.

PD: Déjaros de historias y veniros a la ruta, invitación pública y de corazón, más no puedo hacer.

Fins a la data el Quim ens havia acompanyat amb la moto a la volta a Espanya, una ruta on ens vam consolidar com a grup motero. Valeeeeee. També a Peñafiel, a on el Felix el va emprenyar de debò, tret que sempre recordava aquell episodi rient, a veure si el Felix s’apunta i explica l’anècdota al dinar de diumenge, que riureu.

Pero el Quim em deia que allò no el convencia, mira’l que guapo, ni a mi collons. Te la fotarà em deia… jejejejeje. Que cabroncete. Pensa més amb tu i oblida’t dels altres.

La caca de vaca 2009 – 2011

Només els que estaveu més a prop d’ell recordareu que en aquella època el Quim feia poc que havia traspassat el restaurant Casa Font al carrer Colon de Salou, ja quedava lluny l’accident i l’exili a Andorra del Quimet, que tot sigui dit…

Encara ara recordó alguna escapada amb el Quim i el Manolo per veure al Quimet a la Massana. Au que no estava bé allà el paio!

Corria la mitad de 2010 i la cosa no anava bé a casa dels Font. El foc i alguna pèrdua molt sentida li feien repetir-me una i altra vegada que havia trepitjat merda. Van ser mesos complicats, difícils, i sempre que podía li feia o em feia un truc per anar a fer un cafè i xerravem una estona.

Per l’altra banda m’atacava la Pili. ¿Alex, no te lo puedes llevar por allí a dar un vuelta en una de tus salidas? !Llévatelo con la moto de ruta y que se distraiga coño! – Es que no quiere venir Pili. – !Oblígalo! Sentenciava.

¿I a quien esperamos ver el domingo 26 de julio en Viellaaaaaaaa?

El robo de la JOJOYA

Eren temps massa complicats per rebre una trucada del Marc una tarda d’estiu de 2010, comunicant-me;

– Alex, ens han sostret la Ducati, li han sostret la Ducati al pare.

– Me cago en la puta. -Perdó –

Crec que tot el món sabia que significava la Ducati pel Quim, era la nineta dels seus ulls, la seva princesa, qui no recorda encara ara la collonada del cli, cli, cli, cli, cli, cli, cli de l’embrague pel poble.

– Si era com Papa Noel per Salou collons! Se desconojaba cuando se lo decia. – ¡Me has traido algun regalo! – ¡Calla cabró, em deia!

El tema del Robo de la Jojoya va portar cua, i es que per molt que em va preguntar mai li vaig poder explicar tota la veritat, ni tans sols ara ho puc fer. Bé, potser al dinar de diumenge explico alguna cosa. El cert es que gràcies a una persona que m’aprecio molt i a molt bona feina, la Ducati del Quim va ser recuperada molt ràpid, tan com set incansables dies, tot plegat, passava una nit de dilluns a dimarts, era el 2 d’agost de 2010.

Prop de mitja nit rebia una trucada, em vestia, i sortia. De matinada, cap al tard, i després d’arribar a casa xop de la pluja que m’havia caigut durant un quants quilòmetres conduint la cli, cli, clic, cli, cli, la Lorena em preguntar.

– Ja la teniu?

– Si, ja l’he recollit.

– Com heu aconseguit recuperar-la?

Aquell mateix dia trucava al Quim;

– Vine a buscar la Ducati. – Només vaig sentir dues coses de part d’ell… Com ho has fet cabró! Seguit d’un home que trencava a plorar.

– Alex, em de fer un arròs amb llamàntol a casa per celebra-ho, tots, amb la Lorena i el nen.

– Ja ho farem Quim, no pateixis, tenim tot el temps del món.

Qui s’hauria d’imaginar aleshores que ja no ens quedava tant de temps, poc més d’un any tot plegat. Ruc de mi que li anava dient que no a l’arrossada per falta de temps, i es que no vaig saber trobar mai aquell moment que tant he trobat a faltar més endavant.

Tornem a la ruta que farem

La ruta dels pirineus va començar al 2011 quan el Quim Font Anglès em va proposar anar per la Val d’Aran. Si, si, m’ho va dir a mi primer, jo primeeeeee, jo primeeeee, que ningú us enganyi ara amb sucedanis o còpies barates. Valeeeeee.

La seva intenció era d’anar a l’apartament de Viella amb el Dani, servidor i algú més, pocs, menys, noooo, nooooo, no tants. Volia pasar un cap de setmana al seu apartament amb amics, la moto, i la seva Val d’Aran, descansar i gaudir de la bona conversa que sempre se’ns oferia.

Però li vaig dir que no em semblava bé anar els cuatre i deixar tirats a la resta del grup, als Jose’s, a l’Antonio, a l’Igor, al Fermín, al Manolo. Primeres rises del Quim. Que cabroncete.

Al final el vaig mig convéncer perquè fés partícep de la ruta a tots els membres del Motor Club Salou i poder així gaudir tots plegats com a germanets, i que ja aniriem més endavant a Viella a pasar un cap de setmana. Segones rises, per lo de germanets, suposo… Que puteta el tio.

Finalment en Quim va acceptar la idea grupal i va donar, o no, les idees i les pincellades per organitzar la I Ruta dels Pirineus, i aquell 2011 crec que es van reunir 17 motos…

Quim Font amb tot el grup al Port de la Bonaigua al 2011

I Ruta Pirineus Motor Club Salou

I Ruta Pirineus Motor Club Salou QuimDoncs bé, aquella sortida va resultar ser tot un èxit, riures, bon humor, bona ruta i bon menjar a Les Boixetes de Can Manel, un restaurant que hi ha entre Viella i Bossost i que no se si era el preferit però si el que havia escollit el Quim Font Anglès.

Viatge a Carcassone al 2011

Quim Font Aglès. El último viaje de un hombre bueno. (Si us quedeu amb ganes de llegir li foteu després a aquest enllaç escrit al 2014)

Les motos de tres vaques segues.

carcassone

El dia que mai oblidaré.

No va ser gens fàcil però el 20 de novembre de 2011 m’armava de valor i em veia conduint la Ducati del Quim escoltat per una quincena de motos mentre una pantalla d’espill tapava les llàgrimes que em queien sobre els guants, semblants, molt semblants, a les que ara cauen sobre aquest teclat, conscient, molt conscient, com així va ser, que aquell acte seria qüestionat per uns quants.

.- Te la fotaran em deia el puta.

Avui, i per escriure aquest article he visitat el facebook del Quim Font Anglès així com els events creats pel seu memorial amb la finalitat de recuperar fotos i dades, i al consultar-les, m’he adonat que s’ha d’agraïr a l’Antonio Briones que hagi mantingut en peu aquest memorial durant aquests cuatre anys.

I fent passos enrera amb el ratolí trobava qui al 2012 va proposar que la ruta del pirineu es convertís en el I Memorial Quim Font Anglès, i m’arrancava un somriure, també trobava l’únic que en el mateix escrit recolçava la mesura, i m’arrancava un segon somriure… Dues vaques cegues com diria el Quim, ni més ni menys. I es que el Jose Florez va acabar sent una de les altres persones molt especials per al Quim, arrima’t a ell em deia, n’apendràs molt, en un bon tio.

La crisis.

Dos mil dotze… Aiiiii dos mil dotze. I es que només tinc paraules d’agraïment cap a tots aquells amics del Motor Club Salou que em van animar a continuar el meu camí en solitari, en definitiva, son ells els culpables de la meva curta, fins a la data, trajectoria viatge motera.

Tanta, tanta, tanta… Valeeeeee. Tanta força van fer aquell any perquè marxes en solitari de viatge amb la moto, que mesos més tard m’aventurava al primer gran viatge cap a Noruega, on vaig conéixer al gaitero del Roberto Naveiras.

Que n’hagués disfrutat el Quim amb el Naveiras.

Aquell primer gran viatge en moto va provocar que em perdés I Memorial del Quim, cachis.

I com que sentia tant recolçament d’aquells membres que m’havien animat tant a viatjar s’em va ocórrer tornar-lis el detall desde molt lluny, no fós cas que s’oblidessin de mi… 😉

I Memorial Quim Font Anglès 2012

II Memorial Quim Font

I Gran Viatge Nord Kapp en moto al 2012.

Crec que aquesta foto es va endur… Cinc o sis “likes”, la mama, la Lorena, el Florez, los Fuentes, Ramón i potser algú més, tot un èxit social.

Cercle Polar Artic

Al 2013 s’havia refredat una mica la cosa dels viatges en moto, i com que ja no m’animaven amb tanta força no vaig fer cap viatge, per contra, vaig poder participar al II memorial Quim Font Anglès.

II Memorial Quim Font Anglès

III Memorial Quim Font Anglès

Va estar bé. Però com no en tenia prou, a l’octubre de 2013 marxava a recórrer Marroc amb la Lorena.

A finals de 2013 i després d’un viatge a Peñafiel amb el tràgic accident de l’Igor es tornaven a despertar les meves ganes de fotre el camp animat un altre cop per grans actes del Motor Club Salou. I com qui no vol la cosa 2014 va acabar amb el quilòmetratge més llarg fins a la data en un any. Pingüinos, Javalambre, Moto Madrid, Turquía amb el Roberto Naveiras, i Balcans en solitari… I enacara em va quedar temps per anar a Peñafiel al novembre.

Però el viatge a Turquía em va tornar a fer predre el III Memorial del Quim. Me cago en tot! Per molt que em buscat la foto per tot arreu només han sortir samarretes… Valeeeeee. ¡To pagau! Però segur que algú en té alguna i me la pasarà.

Imagino que no feia falta anar a  molts memorials. Per la meva part, el Quim sempre ha viatjat al cor i al cap allà a on he anat. Que li agradava de viatjar al puta.

Per anar a Turquia vaig decidir posar els noms a la moto de tots aquells amics que van voler ser-hi, que consti que molts altres no van voler ser-hi i no me’ls he menjat.

III Memorial Quim Font Anglès 2014

No foto.

III Gran Viatge en moto. Turquía i Balcans 2014.

Turquia Quim Font Anglès

Trenquem el gel d’una vegada.

Fora conyes, ironia i fets que per a mi ja formen part del passat passarem a parlar més seriament del tema.

¡Ta tu pago! ¡Y entregau! Valeeeeee.

Per la meva part, poc puc retreure-li a la persona o les persones, que amb les seves accions u omissions, a vegades, em van animar a emprendre un nou camí recorrent mils i mils de quilòmetres i permetent-me, a hores d’ara, haver compartit moto i ruta amb grans persones. I estic segur que el Quim Font hagués disfrutat molt amb totes aquestes persones.

Y es que ahora el Quim debe estar tronchándose… Valeeeeee.

Quan no et fa falta anar a un memorial…

Durant aquests cuatre anys pocs memorials ens han fet falta a casa per seguir recordant quasi a diari, en la intimitat, aquella rialla picarona junt amb el silenci que anunciava un atac de riure seguit d’una tos i el corresponent ofeg. Una de sus bromas.

I QUE FAREM AQUEST ANY A LA RUTA DELS PIRINEUS I AL MEMORIAL DEL QUIM?

Res. Anar en moto i deixar-nos d’histories.

Collons, que no coneixieu al Quim? No en volia pas de tristesses ni penuries.

El diumenge 26 de juliol de 2015 anem a pasar-ho bé. Sortirem de Salou a les 08 del matí de la restaurada, i es que mai ho va deixar de ser per molts, sede del Motor Club Salou, el Café Fuel, situat al carrer Montserrat s/n de Salou.

Café Fuel Salou

Com que tenim la lleugera impresió que aquest any “lo petamos”, segurament ho vetarem a unes 50 persones pel dinar, si voleu més informació o reservar la vostra plaça, envieu un mail a:

saloumotorclub@gmail.com

Hi hauran caps de ruta que s’emportaran grups de motos, de deu en deu, més o menys, a fi d’evitar retrasar-nos en la pujada.

Però a aquesta festa està convidat tothom, amb moto o cotxe.

Ruta motos: Salou, Tàrrega, Camarassa, Sort, Port de la Bonaigua i Viella, a on dinarem tots plegats en germanor.

Ruta cotxes: La que vulguin.

Baixada: Viella, Lleida, Salou.

SORPRESES

En poc menys de sis hores tornaré a recollir la Ducati del Quim, ens la emportarem a casa del gran David qui la posarà a punt perquè el diumenge 26 de juliol ens acompanyi a la ruta, espero, que amb el Marc pilotant-la.

Anyorança, tristessa, patiment, alegría, ironia, bromista, consecüent, realista, humil, fidel… Així era el Quim per mi.

Així que com veieu, si, el 26 de juliol no deixarà de ser un memorial per molts, però fora d’histories i historietes com la explicada aquí, serà un dia de moto, un dia per disfrutar tots de tots.

A vegades, ser una vaca cega es el millor que et pot passar a la vida, només cal que ho miris des des el prisma adecuat.

Us esperem a tots! Reserves per dinar: saloumotorclub@gmail.com

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n va la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull,

i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el posat ferm d’altres vegades ni amb ses companyes,

no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada…

Però torna, i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set.

Després aixeca al cel, enorme,

l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic;

parpelleja damunt les mortes nines,

i se’n torna orfe de llum sota el sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

Compárteme...Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

2 pensamientos en “In memoriam – Quim Font Anglès.”

  1. Hola a todos, yo lo conocí por los hijos suyos y míos, y hicimos una buena Amistad.
    Tuvimos buenos ratos y conversaciones interesantes, de sus amigos familia y de los míos tan bien, nos aprecia vamos mutua mente.
    Pasamos buenos ratos juntos, eramos amigos, y el era muy amigo de sus amigos. Podría estar hablando de el mucho rato pero no es esta mi intención.
    Conociéndolo, seguro que estaría orgulloso de vosotros.
    No tengo moto pero me cogen muchas ganas de acompañaros El próximo año. Un abrazo muy fuerte para todos vosotros.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *